Em dic Núria i d'aquí surt NUR, que significa llum en àrab. 

Vaig estudiar a l'Escola Massana  a Barcelona i també clavat a la JORGC. Un estiu vaig decidir anar a Florència a estudiar joieria i gravat a Metallo Nobile. 

També sóc històriadora de l'Art i professora d'esquí. Amb el taller i el cor dividir entre Gràcia i Ripoll.

Des de que tinc ús de raó he dedicat les meves estones de soledat a remenar coses amb les mans, i a fer collarets i pulseres a l'hora del pati. 

La joieria em permet dur a terme cada part d’un projecte, des de l’inici fins als últims matisos. Puc crear un món sencer i això és el que m’agrada, poder fer cada pas, crèixer i fer crèixer. 

Fer joies és el meu mitjà d’expressió i aprenentatge a la vegada. És una manera d’aportar als altres un objecte que els fa sentir bé, que els agrada, que els representa. 

Una joia  és  fer que cadascú se senti identificat amb una forma, un petit objecte que l'acompanya. 

Les joies són un detall ple d’essència del qui la hi vol posar i de l’artista. I això és molt bonic, perquè crea una relació. 

Cada peça és un viatge, un descobriment interior i exterior, una interrelació. I, per tant, una peça única i irrepetible. 

L’art per a mi neix de la necessitat d’expressió. Qualsevol sentit que impliqui creixement, voler descobrir i entendre el que passa a dins i a fora, el que ja entenem o el que no, i hem de materialitzar.

M’agrada treballar amb metalls i gemmes, però creant formes que s’allunyen dels dissenys clàssics. Creo formes mínimes i depurades, portables i útils.